Bueno pos despres de no escriure durant molts dies ja torno a estar aquí...la veritat es que me feia gosseria escriure ultimament!! La cronica de la cursa de Cantabria la podeu llegir a http://www.pedala.cat/ a l'apartat de croniques.
Avui en canvi us relatare com va anar ahir la primera prova de les XM-Duathlon Series Salomon a Vilallonga de Ter. La veritat es que no arribava massa motivat, ja que portava l'ultima setmana amb molesties al genoll. Me feia mal pedalant que es lo meu i corrent ja no te dic res!!! Tot per forçar massa la setmana passada corrent per muntanya!!!
El dissabte vaig arribar d'hora a Vilallonga i despres de dinar i fer la migdiada a l'hostal, vaig anar a fer un reconeixement al circuit de BTT. Potser va ser massa per la tarda abans de la cursa, la pujada se me va fer molt llarga i el genoll feia mal. En total van ser 2h de BTT.
En fi, que ja el dia de la cursa vaig a escalfar amb el Manu i quan arribo ja esta tot deu col·locat per sortir (ja semblo el Perico del Tour 1989). Doncs res, me tinc que ressignar a sortir al darrere de tot, pero com que jo tenia entes que la sortida era neutralitzada pos no me preocupo (que il·lus que soc!!). Res que me fico a remuntar com un boig els primers kms d'asfalt fins a Tregurà, pero el genoll ja comença a donar punxades (el nolotil no ha fet efecte). Un cop passat aquest poblet entrem en una pista estreta on hi ha unes rampes de platillo i alli ja deixo estar la cursa, tot deu va caminant i me la meva motivació cau en picat. Arribo a l'alçada de la Mireia que esta pujant com una campiona i en pic agafem la pista ampla me fico a pujar amb ella...no tinc ganes de patir en aquest punt ja, a part el puto genoll m'esta començant a torturar de debó. A la part final de la pujada deixo a la Mireia i passo a la Neus que va primera femina i no li porta ni 20 segons a la biker balaguerina!!! Arribo finalment a la transició el 45 i sense esbufegar desde luego, deixo la bici i cap amunt que falta gent...començo el tram de running i quan portava 100mts me dono compte de que porto el casc ficat!!!pos al final passo de tot i continuo amb lo cap protegit, jeje!! El vent cada vegada es més fort i quan arribem a la cresta que ens portara fins al cim del Fontlletera es un autentic huracà, fins i tot tenim que pujar a quatre grapes!!! Al anar tan ajupit començo a tenir un nou problema: l'esquena, l'hernia discal torna a tocar la moral i la meva cama esquerra se m'adorm per moments (el ciàtic actua de nou!!). Amb tantes penuries arribo per fi al cim de Fontlletera i baixo rapid cap avall perque no fa dia per estar al cim!!! A la collada avituallament on bec una mica d'aigua i cap avall corrent pel sender casi fins al refugi de Coma de Vaca on de nou toca pujar fins a la collada per pujar el Balandrau. Pujo a ritme i amb la cama del ciatic anestesiada totalment i amb l'altra amb punxades al genoll...quin panorama!!! penso per moments que estic fet un padrinet!!! Arribant a la collada me passa el Manu que fent skyrunning esta fet una bestia, intento seguir-lo de lluny i pujo el Balandrau casi al seu ritme. Baixant despres l'agafo i arribem junts a la transició...aixo si, jo agafo la bici rapid i me pego una serie de les bones per agafar al del davant i aixi fer relleus pels 5km plans de pista que hi ha abans de baixar, tinc sort i el company "d'escapada" es el Francisco Torres, un biker de Tarragona. Fem la zona plana bastant forts i a la baixada final tècnica i rapida me tiro a fons i passo a molta gent. Al final arribo a meta el 32 amb un temps de 3h28'...es arribar i sentir-me totalment decepcionat i fins i tot a punt de plorar per moments, aquest any volia fer bon paper als duatlons d'alta muntanya i avui he fet la pena. Avui, un dia despres de la cursa, mirant les classificacions he vist que vaig fer el sisè millor parcial de l'ultim tram de btt...algo es algo(he pensat) i ja estic mirant de preparar bé la proxima cita: Ordino.
Avui en canvi us relatare com va anar ahir la primera prova de les XM-Duathlon Series Salomon a Vilallonga de Ter. La veritat es que no arribava massa motivat, ja que portava l'ultima setmana amb molesties al genoll. Me feia mal pedalant que es lo meu i corrent ja no te dic res!!! Tot per forçar massa la setmana passada corrent per muntanya!!!
El dissabte vaig arribar d'hora a Vilallonga i despres de dinar i fer la migdiada a l'hostal, vaig anar a fer un reconeixement al circuit de BTT. Potser va ser massa per la tarda abans de la cursa, la pujada se me va fer molt llarga i el genoll feia mal. En total van ser 2h de BTT.
En fi, que ja el dia de la cursa vaig a escalfar amb el Manu i quan arribo ja esta tot deu col·locat per sortir (ja semblo el Perico del Tour 1989). Doncs res, me tinc que ressignar a sortir al darrere de tot, pero com que jo tenia entes que la sortida era neutralitzada pos no me preocupo (que il·lus que soc!!). Res que me fico a remuntar com un boig els primers kms d'asfalt fins a Tregurà, pero el genoll ja comença a donar punxades (el nolotil no ha fet efecte). Un cop passat aquest poblet entrem en una pista estreta on hi ha unes rampes de platillo i alli ja deixo estar la cursa, tot deu va caminant i me la meva motivació cau en picat. Arribo a l'alçada de la Mireia que esta pujant com una campiona i en pic agafem la pista ampla me fico a pujar amb ella...no tinc ganes de patir en aquest punt ja, a part el puto genoll m'esta començant a torturar de debó. A la part final de la pujada deixo a la Mireia i passo a la Neus que va primera femina i no li porta ni 20 segons a la biker balaguerina!!! Arribo finalment a la transició el 45 i sense esbufegar desde luego, deixo la bici i cap amunt que falta gent...començo el tram de running i quan portava 100mts me dono compte de que porto el casc ficat!!!pos al final passo de tot i continuo amb lo cap protegit, jeje!! El vent cada vegada es més fort i quan arribem a la cresta que ens portara fins al cim del Fontlletera es un autentic huracà, fins i tot tenim que pujar a quatre grapes!!! Al anar tan ajupit començo a tenir un nou problema: l'esquena, l'hernia discal torna a tocar la moral i la meva cama esquerra se m'adorm per moments (el ciàtic actua de nou!!). Amb tantes penuries arribo per fi al cim de Fontlletera i baixo rapid cap avall perque no fa dia per estar al cim!!! A la collada avituallament on bec una mica d'aigua i cap avall corrent pel sender casi fins al refugi de Coma de Vaca on de nou toca pujar fins a la collada per pujar el Balandrau. Pujo a ritme i amb la cama del ciatic anestesiada totalment i amb l'altra amb punxades al genoll...quin panorama!!! penso per moments que estic fet un padrinet!!! Arribant a la collada me passa el Manu que fent skyrunning esta fet una bestia, intento seguir-lo de lluny i pujo el Balandrau casi al seu ritme. Baixant despres l'agafo i arribem junts a la transició...aixo si, jo agafo la bici rapid i me pego una serie de les bones per agafar al del davant i aixi fer relleus pels 5km plans de pista que hi ha abans de baixar, tinc sort i el company "d'escapada" es el Francisco Torres, un biker de Tarragona. Fem la zona plana bastant forts i a la baixada final tècnica i rapida me tiro a fons i passo a molta gent. Al final arribo a meta el 32 amb un temps de 3h28'...es arribar i sentir-me totalment decepcionat i fins i tot a punt de plorar per moments, aquest any volia fer bon paper als duatlons d'alta muntanya i avui he fet la pena. Avui, un dia despres de la cursa, mirant les classificacions he vist que vaig fer el sisè millor parcial de l'ultim tram de btt...algo es algo(he pensat) i ja estic mirant de preparar bé la proxima cita: Ordino.
2 comentarios:
Hola crack,
He estat llegint les teves cròniques de curtiment i veig que estàs en la meva línia. Si algun dia estàs avorrit i vols venir cap a França a fer una mica de BTT o bicicleta de carretera, ja ho saps. Ens truquem i cap allí! Jo hi vaig cada dia que tinc lliure i que no tinc cursa.
Edu
Hola Edu!!!
Osti, no se si tinc prou nivell com per anar a entrenar amb tu, que tu ets un fora de serie!!! De totes formes no te dic que no...m'agrada coneixer nous llocs d'entreno amb la bici.
Salut!!!!
Publicar un comentario