20/7/08

SALZKAMMERGUT TROPHY...traduït al català: PAJARON DEL SEGLE







Doncs ja estic de nou a les caluroses terres lleidatanes i un cop més el titol resumeix perfectament les meves sensacions a un dels monuments de la btt a nivell europeu. La veritat es que anava més en plan vacances que res i que portava un munt de dies sense entrenar com deu mana, i clar, si no fas els deures no aproves ni al juny ni al setembre!!! Un altre titol que seria perfecte per descriure les meves sensacions seria: com passar de ser una moto GP al Soplao a ser una mobylette a la Salzkammergut.
No descriure com va anar el viatge d'anada ni de tornada...perque llavors no acabaria ni la setmana que ve, pero si que us dire que Austria es un dels paraisos de la BTT a nivell mundial. Hi ha infinitat de senders senyalitzats per tot arreu, carrils bici, centres de BTT, bikers per tot arreu, paisatges de postal i a més no fot la maleïda calor que fa aquí!! L'unic punt negatiu que trobo d'Austria és que parlen llengua tadesca, o sigui alemany, i es realment dificil entendre res!!!
El dia abans de la cursa ens vam instal·lar a un camping a Bad Goisern, vora un llac idil·lic pero també s'ha de dir que era el camping més cutre que anat mai!!! Vaig recollir el dorsal al poble a les 16h i vam donar un tomb per la fira que hi habia a la linia de sortida...hi habia un ambient biker fenomenal!!! A la nit, anem a sopar a les 9:30 i...a tots els restaurants tenen tancat!!! Aquesta gent fan l'horari de les gallines!!!! Total, que fem un potaje nuclear a base de mongetes, tonyina, tomaquets, ceba, olives i formatge...una espècie d'empedrat pero una mica cutre...aixo si, estava prou bo!! Despres a dormir a la furgo...deu ni do que incomode!!! Pobra esquena!!!
Al dia despres, m'aixeco a les 7:15 i esmorço una mica...preparo tot lo material i me vesteixo...el temps amenaça pluja...millor!!! Me despisto una mica bastant i...quan me dono compte arribo a la sortida tard...a les 8:55 i se sortia a les 9!!! Total, que me fiquen al darrere de tot dels 1600 participants i sortire a la tercera tanda de sortida (la separació entre tanda i tanda es de 5 minuts). Vaia globero que estic fet, miro al meu costat i hi ha un paio que porta uns pèls a les cames que podria deixar-se rastes!!! No anem bé!!! Tot deu porta motxilla camelback...i tot deu parla alemany....quin caos!!!!Aixo es una pesadilla!!! Al final es dona la sortida i comença a ploure fortet...al primer km ja comencem a pujar el primer port del dia...no res, una mariconada de 900 mts de desnivell. Pujo bastant fort i no paro de passar gent, la pluja me motiva, m'encanta pedalar sota la pluja!! Quan porto una hora de cursa encara estic pujant, aixo si, amb el plat petit perque es durissim i ja començo a parlar sol...i es que es una merda no poder-se comunicar amb ningú!!! Al coronar el port vaig el 200....pero començo a notar-me buit i sense forces...i a sobre surt el sol!!!! A la baixada les paso putes perque m'entra fang als ulls, pero remonto bastantes posicions (aquesta gent no baixen massa bé, fins i tot per pista van lents!!!). Arribo al primer avituallament i menjo com un animal...se que no tindre el dia i més val carregar combustible!! Llavors ve el segon port del dia...es més suau i nomes se pujen 400mts de desnivell, el pujo prou bé encara, pero el genoll me comença a molestar i a sobre el sol pica de valent i fot molta calor!!! A la baixada disfruto moltissim perque es tècnica i passem per uns senders impecables dins d'un bosc mixte de faig i picea...fins que arrribem al punt mitic de la prova...el famos pas Edwinge, es tracta d'un sender excavat a la roca (tipo Montrebei) amb tùnels perfectament il·luminats i unes vistes vertiginoses de la vall. Un cop acabada la baixada venen els 23kms plans de la cursa, que al principi voregen el riu Traum i despres voregen el llac Obertraum per carrils bici i senders impecables. En aquest tram vaig amb uns sonats que van a fondo i me porten fora de punt (quin pet fotran penso jejeje!!). En pic arribem a Hallstatt (un poble preciós, busqueu a google i flipareu!!) comença el meu calvari particular...hi ha la pancarta que indica el km 50 de cursa (surt amb una cara trista) i alli comença un port hipermegadur de 1000mts de desnivell, tot ell de plat petit i amb una calor asfixiant!!! Es aquí on definitivament peto, l'home del mall m'estava esperant aquí i me va pegar fort...ho començo a veure tot borrós i vaig a ritme de globero total...me passa una noia, una altra, un cames peludes....un altre....vaig fatal!!! Paro a l'avituallament de la meitat del port i arrasso...pero es massa tard, jo ja estic fos i l'unic que tinc que fer es intentar arribar i sobreviure. L'unic que me consola una mica es que hi ha gent que encara va pitjor que jo...trobo gent que va caminant, que estan a l'ombra tirats, fins i tot trobo un chec que esta en boles jinyant...pobre tio, segur que ho esta passant fatal!!! No cal dir, que no parlo amb ningú...total no m'entenen!! Al final aconsegueixo coronar el port i despres d'avituallar-me bé a dalt me llanço a fondo cap avall...pero al moment hi ha un repetxo repel·lent i repugnant que me fa ficar el platillo de nou!!! Quin patiment...al fi arribo on comença de debó la baixada i anem a parar al Gosaussee, un llac alpí impressionant que es troba al peu del Dachstein 2995mts, per fer fotos!!! Continuo baixant a fondo i passant gent i arribo a un nou avituallament on comença la puntilla final del meu patiment...un últim port de 600mts de desnivell que al principi es puja bé pero que al final es de platillo també, vaig fatal, arrossegant-me, la calor es insoportable i estic a punt de parar a l'ombra d'un avet, pero en aquell moment faig "separación cuerpo-mente" i continuo patint sense parar i a pas de tortuga. Me passa molta gent que en condicions normals els treuria els ulls...el genoll me fa molt mal també i fins i tot me sento de l'esquena..., fins i tot me passa el compi txec de les cagarrines pero...al moment fa un streptease sprint i es fot a jinyar de nou...esta fatal el pobre!!! Just quan corono aquest últim port comença a tronar i a mitja baixada ja plou...me llenço a lo kamikaze i paso una vintena de bikers que fins i tot m'insulten o aixo sembla (la veritat es que estic bastant sonat). Ultim avituallament, falten 10km i la cara del cartell ja surt amb un somriure d'orella a orella...no paro i me llenço a fondo cap avall, ara per asfalt...pero llavors ens fan entrar cap a una pista mooooooolt costeruda i au a patir!!! Sort que en aquell moment cau el diluvi universal i no es pot veure res de res...un cop acaba la pujada a baixar a fons i a cegues perque la pluja es infernal i no veiem res!!! Un austriac me fot la bulla del 15 perque el paso en aquestes condicions baixant per sender....en fi, com que tampoc l'entenia pos res. Al final ens esperen 5kms d'asfalt fins a meta i alli ja entrego la cullera i vaig a ritme autèntic globeril...fins que arribo a meta amb un temps patetic de 6h57min i a la posició 442...que mal!!!!
La cursa en general es molt guapa, amb paisatges de postal i amb senders molt xulos...també s'ha de dir que l'ambient es la ostia i que l'organització es impecable...l'any vinent si puc tornare, pero aixo si, baixare de les 5h30'!!!
Per cert, de moment no tinc fotos de la cursa...pero en quan les tingui ja les penjare.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Bona curtida company. L'any que ve t'ho prepares millor. Però bé, suposo que lo més important és l'experiència de participar en una gran cursa, no...
Què passa amb els peluts, o els no depilats? Total depilàs per a què serveix? Per fer lo metrosexual?
Visca lo matxote!!
Visca la indepedència!!
Visca lo pelut!!
On hi ha pel hi ha alegriaaaaaaaah

Anónimo dijo...

vaya viatget, x ser k n havies sortit casi mai del pais, ets un gran guia, sort del teu sentit de l'orientació pk sinó nse on seriem ara, si m'haguessis fet cas a mi...

l'any k be més ben preparat x l cursa i ja veuràs cm et surt millor i sense fer tard a la sortida, jeje.
de ki va ser la culpa?? nse.

Anónimo dijo...

Hola Evarist, soc en Jaume o Ribi com tu vulguis; espero que et recordis de mi del soplao.
Avui navegant per internet me topat amb el teu blog i he pogut veure entre altres coses que vas anar a fer la Salzkammergut jejeje com jo i la meva xicota; llastima de que no ho sabia,sino ens haguessim pogut veure per alla i d'aquesta manera haguessim pogut parlar amb algu que ens entengues jejeje que ja es fotut aixo d'estar uns dies sense parlar amb ningu.
Per nosaltres va ser la primera experiencia per terres Austriaques, pero segur que no sera l'ultima ja que com molt be dius es impressionant en tots els aspectes;
A veure si el proper any anem tots plegats.

Es una llastima que finalment no vinguis a la l'Artec sino ens podriem veure i xerrar una miqueta.
Ve res mes, nomes volia saludar-te i ja anire passant per aqui per estar al corrent de les teves gestes